NECESSITEM LA GUERRA

Els nostres costums, la nostra cultura, precisen d’ella.
Les seves víctimes són imprescindibles per al nostre art;
els nostre avenços científics s’alimenten de la tecnologia militar.
El front s’ha desplaçat uns milers de kilòmetres més enllà.
O potser s’atrinxera a les lleis, al treball, a la societat de consum.
Alguns afirmen que la portem dins, des que naixem,
en els nostres gustos, en la competència sexual, en la pròpia inutilitat.
Si som nosaltres els afectats, amb les nostres addiccions, l’apatia, el benestar,
o si els més perjudicats són tota aquesta gentada
que protagonitza els nostres telenotícies, és difícil de saber.
Discernir si els responsables són les institucions democràtiques, les empreses,
la cobdícia d’aquest sistema competitiu o la mateixa raça humana
és quelcom que queda lluny del nostre abast.
Del que podem estar segurs és de que necessitem la guerra,
els recursos naturals que ens proporciona,
la llibertat que ens concedeix, les armes, les amenaces, l’èpica en les pel·lícules
i tota la colla de pacifistes amb els seus eslògans instructius.